Estimats, aquesta
és l’última entrada del bloc i parlarem sobre ensenyar i aprendre en línia.
En el meu cas, sempre
m’he estimat anar a classes per aprendre idiomes i no pas fer-ho per la meva
banda, ja que sóc una persona que necessita una persona que em faci de guia i
em condueixi durant el meu procés d’aprenentatge.
Tot i que, quan he
tingut algun problema o dubte no he tingut cap problema en recorre a Internet,
a alguna pàgina de gramàtica francesa, diccionaris i conjugadors de verbs com
el WordReference i com tots hem fet al Google Translator que no és de gaire
confiança, però bé... De vegades pot dissipar alguns dubtes tontos!
Aquesta acció
formaria part de l’Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA), perquè de manera
autònoma utilitzo els recursos que puc trobar a Internet, a diferents
tecnologies, a recursos online per crear-me jo mateixa el meu aprenentatge
sobre els temes que desitgi.
No obstant això,
també existeix l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) el qual consisteix
bàsicament en trobar una informació en particular, no escollida per l’internauta,
i que la controla normalment un professor. El professor és qui s’encarrega de
triar els temes que apareixeran en l’EVA. Un exemple d’EVA seria el Moodle del Campus
Virtual de la universitat on en l’apartat de cada assignatura es pot trobar els
documents penjats. L’alumne no pot intervenir-hi.
Val a dir que,
també he conegut un altre EVA, però en aquest cas parlo del de l’Institut Obert
de Catalunya, el qual funciona molt similar i en poc temps s’entén el
funcionament.
Personalment, sé
que actualment a l’institut que vaig anar estan utilitzant força el Moodle i
quan jo hi estudiava no el fèiem servir mai, encara no estava prou
perfeccionat.
La meva experiència
sobre l’EVA és positiva, ja que em sembla útil en el cas que un dia no puguis
anar a classe saps que trobaràs els continguts al Moodle i que no hauràs de
demanar a cap company que t’agafi una fulla per a tu.
Igualment, crec que és
molt còmode pel professor, atès que pot anar incloent més material o enllaços
que ens serveixin per al nostre aprenentatge i que aquell tema en qüestió hagi
sortit espontàniament a classe. En altres paraules, crec que és una plataforma
que es pot adaptar a la situació i és molt versàtil.
Canviant de tema
cap a les xarxes socials, va molt de temps tenia Fotolog, però no en vaig fer
gran ús. Actualment, tinc només Facebook i no tinc per costum ser gaire activa
perquè no m’agrada que la gent sàpiga res de la meva privada (ja sé que es
poden fer grups secrets, etc.).
Aleshores, aprendre
a Facebook? La veritat és que no gaire... M’assabento més de llocs nous o de
discoteques que poden estar bé, que no pas de trobar-me amb paraules noves. De
vegades m’apareixen publicacions en anglès o hi ha gent que escriu en anglès i
és maco de llegir, però no solen ser paraules noves o complicades...
Com he dit abans,
no em poso davant de l’ordinador per aprendre idiomes, no m’agrada aquest
sistema, no va amb mi, però l’utilitzo per a solucionar problemes lingüístics.
De la mateixa
manera, sí que utilitzo les tecnologies pel meu EPA, perquè a favorits tinc
enllaços de receptes de cuina italianes, diccionaris, webs d’altres països per
fer algun “listening”, webs per veure sèries en anglès, etc.
No em plantejo en
ampliar o en fer créixer el meu EPA, només penso que a poc a poc l’aniré
omplint i fent més gran a mesura que tingui més inquietuds o curiositats que
els recursos de les tecnologies em puguin satisfer.
Per concloure,
repeteixo que l’aprenentatge e línia no m’agrada, però perquè jo sóc d’una
manera de ser que necessito que algú m’ho expliqui en persona, de tu a tu,
perquè se’m queda més que no pas si em poso davant de l’ordinador tota sola. Jo
sola em deprimiria i no sabria per on començar. Cadascú és diferent.
A priori, els
avantatges són que pots anar al teu ritme, pots estar una setmana sense fer
res, dedicar l’estona al tema que et vingui de gust (ara gramàtica i després
vocabulari, per exemple), planifiques tu el què vols aprendre aquell dia, no
tens tanta pressió, etc.
I els inconvenients
són que si tens dubtes és més feixuc haver de buscar la resposta a Internet, en
lloc de preguntar directament al professor, no pots practicar l’”speaking”, no
pots fer jocs en parella o en grup, potser les preguntes dels companys et servirien
també a tu, el professor estaria sempre pendent de com vas, de marcar les
pautes, de mantenir el ritme i l’ordre, etc.
Encara que tingui
aquesta opinió, estic segura que amb força de voluntat, motivació, compromís i
un bon pla d’aprenentatge es pot arribar a aprendre una llengua des de zero a
la xarxa. Tot és qüestió de ser seriós i responsable i saber en quina situació
estàs, tant els avantatges i els inconvenients que corren a favor teu, ja que
no pot pretendre aprendre tu sol a agafar fluïdesa en un diàleg si no tens un
company.
Per a mi, seria una
mica estrany haver de parlar tot sol fent de senyora Juana i contestant com a
senyora Pepita.
Adéuuuu!!!!!
