Bon dia a tothom!!!
Avui parlarem de les METODOLOGIES per ensenyar una
segona llengua (L2).
Hi ha cinc de principals, per dir-ho d'alguna
manera, ja que totes tenen matisos o s'assemblen en alguns aspectes. Són les
següents: gramàtica-traducció; mètode directe; enfocament oral i situacional;
audiolingual i enfocaments comunicatius.
Personalment, crec que només he tingut contacte
amb la gramàtica-traducció i el mètode
directe combinat amb l'enfocament comunicatiu i l'aprenentatge cooperatiu.
El primer, gramàtica-traducció, crec que el vaig
experimentar quan vaig estudiar llatí a batxillerat, perquè els exercicis eren
de traducció directa o inversa, havíem de memoritzar una llista de lèxic
indiscriminadament i no hi havia cap imatge. En resum, el contacta amb L2
es fa a través de la traducció a la llengua materna. Recordo que era una mica
avorrit perquè era molt repetitiu, monòton i per variar, enfocat de cara a la
maleïda selectivitat. El nostre objectiu era memoritzar temporalment sense
reflexionar què estàvem dient!
El segon, el mètode directe, l'he posat en pràctica a les classes d'italià,
atès que rebutgem totalment l'ús de la llengua materna. La L2 és la llengua
vehicular de les classes i les comunicacions entre els companys. Val a dir, que
la professora és nativa, naturalment. Sobretot treballem la llengua oral i la
conversa natural a través d'activitats, pilar molt important i fonamental a
l'hora d'aprendre una segona llengua. De gramàtica anem fent petites
pinzellades de més fàcil a més complicat i no tenim per costum mirar gaire el
llibre. Malauradament per a mi, no fem literatura. Però fem jocs com ara la
mímica per aprendre vocabulari del nostre entorn.
Només puc dir que m'encanta, que són les millors classes que
he tingut mai i que animo a
tothom a...
 |
Alhora, l'enfocament comunicatiu es deixa veure a les classes d'italià perquè
tractem d'aconseguir la finalitat de poder-nos comunicar amb la llengua en
situacions comunicatives de la vida diària com per exemple: saludar, presentar-se,
demanar informació, etc.
Igualment, aprenem
d'una manera cooperativa, ja que molts exercicis són en parelles o en
grups i d'aquesta manera també adquirim habilitats socials i aprenem a
treballar en equip, ja sigui delegant responsabilitats, escoltant l'opinió dels
altres, sent més pacients i tolerants, entre d'altres.
Per tots aquests motius, crec que, com tot, el
millor sistema és aquell que barregi les millors qualitats de cada metodologia
i per mi, el mètode amb el qual estic aprenent italià és tot un èxit, perquè no
és gens feixuc, és molt i molt útil i cada dia aprenc una cosa nova.
Sense adonar-me’n puc defensar-me en llengua italiana només anant a classe dos dies a la setmana, durant 2h, i sense gaires deures o exercicis repetitius. És fascinant el nivell que tinc amb tan sols 8 mesos. On aprenc és a la classe, no tota sola amb el llibre i les activitats. Res no em dóna mandra i m'agrada anar. S'ha de recordar, però, que la motivació és un ingredient importantíssim.
Foto: Còctel de mètode directe +
enfocament comunicatiu + aprenentatge cooperatiu + motivació
Sense adonar-me’n puc defensar-me en llengua italiana només anant a classe dos dies a la setmana, durant 2h, i sense gaires deures o exercicis repetitius. És fascinant el nivell que tinc amb tan sols 8 mesos. On aprenc és a la classe, no tota sola amb el llibre i les activitats. Res no em dóna mandra i m'agrada anar. S'ha de recordar, però, que la motivació és un ingredient importantíssim.
Per acabar, els aspectes que considero més
rellevants en una metodologia per facilitar
l'aprenentatge són professor/a nadiu amb ganes, una metodologia fresca i
divertida, exercicis diaris amb sentit, redaccions justificades, treball oral
que ens serveixi per comunicar-nos amb les persones del país on es parla
la L2 i per últim, la motivació de l'alumne i els companys de
classe.
Hola, Maria!
ResponderEliminarEm segueixen sorprenent i encantant les teves classes d'italià. Penso que és molt important que puguis viure una experiència així perquè et dóna moltes pistes per fer tu bones classes i ser una bona professora. És a dir, a part d'aprendre italià, també veus i vius una manera d'aprendre un idioma totalment motivadora i eficient. T'animo a prendre apunts de l'idioma i de la metodologia. Segur que és molt útil!!
Tot i això, m'agradaria dir-te que discrepo amb el fet que pensis que el professor, per anar bé, ha de ser natiu. Penso que una persona que domini molt bé l'idioma també et pot ensenyar molt bé perquè és possible que comparteixi la cultura i l'idioma amb tu i que t'ajudi a conèixer i descobrir el nou des del mateix punt de vista de partida.
És interessant veure com en una classe d'italià poden sortir tantes metodologies! Però segur que aprens diferents coses amb les diverses metodologies que t'ajuden a veure-ho des de diferents perspectives, oi? La classe deu ser molt dinàmica. Pel que expliques, realment tindria ganes d'aprendre italià!
ResponderEliminar(m'ha agradat la fotografia)
Per altra banda, penso que el professor no ha de ser nadiu, ja que a vegades és molt més fàcil que et tradueixi la paraula o que te l'expliqui en la teva llengua per tal d'assegurar-ne la comprensió, no creus? És a dir, no crec que hi hagi cap problema si el professor és nadiu o no ho és; penso que el més important és tota la resta de raons que dones (una metodologia bona i contextualitzada, motivar als alumnes, etc).
Hola, Maria!
ResponderEliminarCarai, a mi també m'han entrat unes ganes increïbles d'anar a les teves classes d'italià!! Pel que escrius es pot apreciar que ho disfrutes molt i, com ja has dit, si vas amb ganes a classe, tot resulta més fàcil. M'ha agradat molt la barreja de metodologies que feu servir a classe d'italià, jo també crec que és una molt bona manera d'aprendre la llengua, sobretot quan comentes que apreneu en grup ajudant-vos els uns als altres. Trobo que la professora fa molt bé donant-vos el control a vosaltres (i no limitar-se ella a anar dient les solucions, per exemple).
Per últim, estic d'acord quan dius que on aprèns de veritat és a classe i no sola a casa amb l'ajuda d'un llibre. Això m'ha fet reflexionar sobre la metodologia que hem rebut a la universitat en matèria de llengües, perquè tot ho havies de treballar tu pel teu compte... realment no és com més he après una llengua i tampoc crec que sigui la metodologia més adequada.
Laia
Hola, Maria!
ResponderEliminarQuan parles de l’aprenentatge de l’italià menciones el mètode directe i em dóna la sensació que creus que el professor nadiu és un element fonamental o, si més no, molt important. Deixa que et discuteixi una miqueta aquesta visió. De sempre se’ns ha dit que un professor nadiu és el millor mecanisme per poder aprendre de primera mà una llengua estrangera, però jo no he cregut mai en la seva supremacia d’aquests professors. Per un costat, si bé és cert que el coneixement de L2 que tenen és innegable, per un altre costat, no poden posar-se mai en el lloc de l’estudiant i els problemes que té partint de la seva llengua materna. Així i tot, tot és qüestió d’opinions!
Jordi Ortiz
T'entenc infinit quan dius que les classes i traduccions de llatí eren monòtones i avorrides. Jo recordo que a totes les classes fèiem el mateix, per sort el professor era un molt bon home i ens ho feia passar bé amb les seves anècdotes. També m'agrada com has estudiat italià, jo he experimentat aquest mètode en algunes ocasions i és com millor m'ho he passat perquè mira, tu, m'agrada parlar.
ResponderEliminar