5a entrada: Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

Programació per objectius:

Com és normal, dins d'una classe hi ha diversos objectius que s'han de complir durant el curs: generals, específics (aprovar l'examen), operatius (fer un dictat cada setmana perquè a l'examen final hi ha una part que és un dictat).  

Tothom ha sentit: avui aprendrem la diferència entre la b/v 

La taxonomia de Benjamin Bloom

Personalment, mai havia sentit a parlar de la taxonomia de Bloom, ni l'han posada en pràctica en la meva escola o institut: és jeràrquica i presuposa que l'aprenentatge dels esglaons superiors no es pot dur a terme si encara no s'han adquirit els coneixements i habilitats dels nivells inferiors. 
Pràctiques d'anàlisi gramatical dedutives o inductives?

Per aprendre les llengües maternes, català i castellà, sempre van utilitzar amb mi el mètode deductiu, aquell que t'explica la norma i després has de fer exercicis per practicar-la.

En canvi, en els classes de llengua estrangera, anglès o italià, la professora ens deia que inventéssim les nostres teories i després, ella ens explicava la solució correcta.

Amb el mètode inductiu crec que s'aprèn més perquè es queda gravat el teu raonament i la regla.  

Per exemple: a italià has de pensar per què un verb en una frase porta l'auxiliar ESSERE i en una altra l'auxiliar AVERE. Solució: depèn si porta CD o no.

Escalfament/ presentació d'ítems

D'aquest apartat, no puc dir gaire cosa ja que he fet pocs escalfaments, com ara que la professora expliqui una anècdota del cap de setmana per trencar el gel o parlar de l'actualitat uns minuts tot plegats i poca cosa més. 

Quant a la presentació d'ítems, la professora d'italià ens mostrava unes pautes de presentació i salutació en italià i posteriorment, les posàvem en pràctica tots junts. 

Projectes, estudis de casos (Aprenentatge Basat en Problemes)...

Malauradament, a l'escola només vam fer un intent d'enviar cartes amb nens anglesos, però jo mai vaig rebre cap ni vaig escriure més d'una. Tot molt trist, la veritat. 

I qui no recorda els ABP famosos!!! De vegades el tema no acompanyava, però fer-ho en grup era una manera més lleugera de dur a terme el treball i personalment, crec que molts ABP's han sigut molt útils i hem après bastant. Al principi els ABP's hem semblaven bé, però ara són una mica coñazo i avorrits. 

Classes indivualistes o cooperatives

Bé, penso que cada assignatura té aspectes que s'aprenen millor estant un sol a casa seva i d'altres conceptes que són més fàcils d'interioritzar amb més gent (parelles o grups). Majoritàriament, crec que he tingut més classes indivualistes que no pas cooperatives, però no em queixo, ja que de vegades prefereixo treballar sola i d'altres, tenir una parella o un grup facilita molt la feina. 

Igualment, quasi totes les classes que he tingut han sigut d'escoltar el professor, prendre apunts, preguntar si tens dubtes i fer deures a casa. L'única classe on he fet activitats més actives i amb una gran varietat i diversitat d'exercicis i coses ha sigut italià, ja que hi ha un moment per a cada cosa: per parlar, per llegir, per escoltar, per prendre apunts, per preguntar, etc. 

Los sermones no són una bona manera de fer una classe.