1a entrada. Jo i les meves llengües

Bon dia a tothom!

Abans d’explicar quines han sigut les llengües que han passat al llarg de la meva vida, em presentaré breument. Em dic מריה, o sigui, Maria, nom d’origen hebreu, i visc a Barcelona.

El meu pare va néixer a la capital comtal i sempre ha viscut a Catalunya, però parla el castellà del barri de la Barceloneta i la meva mare és de Saragossa tot i que, després de vint anys a Barcelona entén i sap parlar una mica el català.

Així doncs, des de petita vaig estar envoltada per la llengua de Cervantes i un cop ja vaig començar la guarderia, em vaig introduir més profundament en la llengua d’Àngel Guimerà. Dic més profundament, ja que a casa sempre m’han dit paraules soltes en català, fenomen anomenat code-switching!

Per tant, podem dir que la meva llengua materna és clarament el castellà i la meva segona llengua és el català. Posteriorment, la llengua catalana va guanyar més força perquè era la llengua vehicular de l’escola Alexandre Galí. Uns anys més tard, a quart, la llengua de Shakespeare va aparèixer a la meva vida i recordo que la professora era per treure’s el barret, perquè encara me’n recordo de totes les expressions i vocabulari que ens va ensenyar.

Malauradament, els bons temps acaben i comencen d’altres plens decadència i obscuritat... L’INSTITUT. En l’institut Joan Salvat Papasseit quasi tothom emprava el castellà per assignatures com ara: castellà (òbviament), socials, música, matemàtiques, gimnàstica i psicologia. Així doncs, vaig perdre una mica de pràctica, ja que em podia dirigir al professor en la meva llengua materna i no pensava en fer-ho en català.

Pel que fa a l’ensenyament de llengües (anglès i francès), els professors es dedicaven a seguir el llibre (si ho entenies bé, i sinó, també) i les classes no eren gens motivadores o divertides. Eren bastant penoses i sense gràcia, no sabria explicar-ho, feien que l’alumne pensés que era un coñazo. Per suposat, no vaig aprendre gaire, sempre he aprés més quan jo mateixa m’he buscat la vida. Després, vaig fer el batxillerat humanístic i em vaig matricular a Llengües Aplicades.

A la universitat no he après gaire més del que ja sabia sobre anglès i francès, però al setembre ho cominciato lezioni di italiano a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), idioma al qual adoro i m’encanta! Però, ep! També vaig fer un curs intensiu d’anglès a l’EOI durant l’estiu passat! Crec que la Milka, la professora italiana, és la millor professora d’idiomes que he tingut mai. Es nota que les classes són de qualitat, que estan pensades i raonades, que disposen de bons recursos, materials, suports, etc. A més a més, es nota quan una persona treballa d’una cosa que li agrada i la viu i la transmet amb molta energia i ganes d’aprendre. D’altra banda, el pitjor professor que vaig tenir va ser de francès, pobre Victor Hugo, perquè el docent entrava a classe amb una cara que deies: està aquí per obligació.

Per resumir, a grans trets, podríem dir que el meu nivell de castellà i català segons el MCER és nadiu; el d’anglès a hores està certificat per l’EOI com un B2 i segons els exàmens aprovats de la UPF, el nivell és C1; seguidament, el francès deu ser un A2-B1 (segons els meus càlculs) i finalment, quan acabi el primer curs d’italià obtindré un A2 aproximadament.

Dit en números, he estudiat i practicat la llengua castellana i catalana durant vint anys; pel que fa a l’anglès vaig començar als deu anys fins al vint, és a dir, porto deu anys amb ell; quant al francès, vaig començar als dotze fins als vint, és a dir, vuit anys; i per últim, d’italià no arriba a l’any.

No obstant això, val a dir que vaig estar tres mesos d’Erasmus a Londres i em vaig estar en contacte directe amb la llengua britànica i precisament, va ser a la capital d’Anglaterra on vaig descobrir les classes d’italià, ja que era una assignatura que feia en la University of Westminster.

Personalment, m’agradaria poder arribar a tenir un molt bon nivell d’anglès, italià i millor de mica en mica el francès, no sé si serà d’aquí deu anys o quan. Aquesta última llengua, és la que més em costa perquè a l’institut cada anys ens ensenyaven el mateix: colors, dies de la setmana, números... I aquest fet va fer que m’avorrís de la llengua i la veiés difícil.

Mare meva! No he explicat que igualment vaig fer algunes pinzellades de llatí i grec clàssic al batxillerat! Per cert, anècdota del dia: encara me’n recordo de llegir en grec i de vegades, em dedico a practicar llegint etiquetes de pots de tomàquet! Bé, el que estava dient, el sistema d’escriptura i alfabet amb el qual em vaig alfabetitzar va ser el llatí.

Parlant dels orígens, els meus pares no se’n recorden de quines van ser les primeres paraules que vaig dir. Diuen que les primeres lletres que vaig aprendre van ser les del meu nom i quan ja vaig ser més gran, vaig començar a redactar petits contes o històries curtes. Suposadament, de gran volia ser escriptora de contes o mestra i viure en una casa amb un aquari de peixos.

Per concloure, d’aquesta assignatura espero que em proporcionin eines i reflexions sobre l’ensenyament de llengües, que m’expliquin les diferents tàctiques o estratègies que es poden seguir, que em presentin possibles teories sobre aquest tema, que m’expliquin curiositats de la ment humana... Tot un conjunt, per així dir-ho. Tant de bo hagi encertat alguna perquè la vaig matricular perquè pensava que seria així!

Quan hagi acabat l’assignatura, m’agradaria tenir la sensació d’haver obert els ulls sobre el món de l’ensenyament i que m’hagi aportat recursos i pensaments que m’ajudin a valdre’m per mi mateixa en aquest àmbit. M’imagino amb les idees més clares i amb la possibilitat de ser capaç de prendre decisions encertades i amb pes teòric o lògic.

A les classes magistrals m’agradaria que el professor fos una espècie de filòsof que ens fes replantejar-nos la nostra vida pel que fa a les llengües, a les nostres experiències, al món de l’ensenyament, etc. I que nosaltres, els deixebles, plasmem les nostres reflexions i punts de vista a seminari i ens escoltem els uns als altres.