Partint de la base que hi ha quatre teories lingüístiques:
- gramàtica tradicional
- estructuralisme
- generativisme i cognitivisme
- lingüística del text, pragmàtica i anàlisi del discurs
Crec que he tingut la sort i/o la desgràcia d’haver tingut contacte amb totes quatre i que fer un còctel de totes, menys de la primera, seria un gran encert i una nova teoria que es podria batejar com estrucgeneratilingüística.
Pel que fa a la gramàtica tradicional, va ser la primera que em van aplicar els mestres per ensenyar-me a escriure i a parlar correctament el català i castellà. La típica frase: això està bé, però això està malament. El Ying y el Yang, amigos. És el que té les regles gramaticals i la prescripció.
Més endavant, al començar anglès en cinquè de primària, la gramàtica tradicional es va convertir en la teoria de l’estructuralisme, ja que en classes d’anglès es donava més importància a la llengua oral i al diàleg. Qui no recorda: Hello, my name is Sergi and I am 10. Repetir cançons per aprendre up and down, right and left! o omplir buits d’exercicis de vocabulari o verbs nous.
Encara que després es va donar un pas més enllà, ens anem cap el generativisme, és a dir, l’anàlisi sintàctica, la pèrdua de por a cometre errors (ja que aquests indiquen que has de repassar-ho millor, no que siguis tonto!). Recordo sobretot institut i batxillerat, quan et preparaven per la Selectivitat.
Recordo que em divertia fer l'anàlisi sintàctica, ja que era com un passatemps i m'agradava desxifrar i esmicolar la frase per poder extreure'n les seves parts.
Però falta el punt final, la pragmàtica, on t’ensenyaven a aplicar útilment les frases i construccions que t’ensenyaven dia rere dia. Per exemple: demanar informació turística, preguntar una direcció, defensar un punt de vista, etc. Tot i que, aquesta teoria només l’he reconeguda a classe d’italià de la EOI, que vaig començar aquest any.
La fotografia mostra una petita redacció de quina és la meva rutina diària, realment, molt pràctic, com tots els exercicis d'expressió escrita que fem a classe. M'ho passo molt i molt bé a italià!
Pel que fa als llibres, tots estaven compostos per la part de gramàtica, exercicis escrits i orals, d'àudio, de redacció, etc. I els professors es cenyien a corregir el què estava malament en aquell exercici com per exemple, la normativa, la comunicació, la cal·ligrafia, etc.
Hola, Maria,
ResponderEliminarnomés vull dir-te que t'admiro per dir que et divertia l'anàlisi sintàctica, per mi era i segueix sent un avorriment, no m'agrada ni m'agradarà mai, i això que a la carrera ens l'hem trobat fins a la sopa i ens l'hem haguda de menjar amb patates!
Bon cap de setmana!
Hola, Maria!
ResponderEliminarCrec que la meva evolució amb les teories lingüístiques rebudes és molt semblant a la teva. A veure si opines el mateix quan llegeixis la meva entrada. Tot i això, no he tingut la sort de fer classes tan pragmàtiques com les que fas tu a l'EOI. Sempre he pensat que volia aprendre italià i fas venir unes ganes de fer-ho allà...
Hola, Maria!
ResponderEliminarAixò de l’“estrucgeneratilingüística” m’ha deixat glaçat! Realment està bé que hi reflexionis, perquè és ben cert que a cops és difícil de distingir realment quines teories han seguit els nostres professors de llengua. Res no és blanc o negre, sinó que tot són matisos de gris, i dir “això és estructuralista!” o per a qualsevol altra teoria pot ser perillós. Sempre hi haurà alguna cosa que et desmuntarà l’esquema i entrarà el pànic perquè no sabrem què estem fent. Sigui com sigui, em sembla una observació molt bona.
Jordi Ortiz
Hola!
ResponderEliminarM'ha agradat un concepte que has utilitzat: perdre la por a cometre errors. Crec que és molt important a l'hora d'aprendre, no només llengües, sinó qualsevol cosa.
Pel que veig, en general, la teoria lingüística que intenten seguir les EOI és la pragmàtica.
Mireia Marimon
Hola, Maria!
ResponderEliminarM'ha fet molta gràcia la teva proposta de teoria "estrucgeneratilingüística". Jo, igual que tu, també he viscut pinzellades de totes les teories. Alguns professors eren més partidaris de potenciar l'anàlisi sintàctica, d'altres volien que escrívissim sense cometre errors... Cadascú ho feia una mica a la seva manera!
Pel que he llegit a les teves dues entrades, sembla que disfrutes molt aprenent italià a l'EOI amb la pragmàtica. Jo també crec que és una de les millors maneres d'aprendre una llengua estrangera, ja que és més dinàmica i l'únic objectiu és poder comunicar-te amb aquesta llengua. Al cap i a la fi, les llengües són les nostres eines de comunicació, oi? Doncs què millor que aprendre una llengua sabent que et podràs comunicar amb ella!
Laia